dilluns, 2 de febrer de 2009

Crisi econòmica i ocupació empresa Ikeda

La crisi econòmica que portem arrossegant de fa anys amb mileurisme, especulació urbana, destrucció del territori, comerç desigual i diferenciació social creixent ha ensenyat els seus aspectes més contundents en el darrer any.

Això succeeix en un context polític dominat pels socialliberals o per la dreta més rància encara, que comporta una sequedat absoluta de plantejaments en la polítique real favorables a la classe treballadora, més enllà de demanar de genolls als bancs crèdits per a les famílies i les empreses , quant se'ls hi acaba de regalar milions en operacions financeres del govern per reflotar-los sense demanar res a canvi, i quant amb l'altra ma es permeten tots el ERE's i tancaments que la patronal vol.

Per tant s'agraeix iniciatives com la dels treballadors de l'empresa Esteban Ikeda (de seients pels cotxes Nissan) , que davant el tancament proposen la ocupació de l'empresa i l'autogestió de la mateixa, enlloc d'acceptar una indemnització defensen els llocs de treball. I en fer-ho defensen el teixit productiu de veritat des de la base i promovent la horitzontalitat.

Això és fer pais .

Jep

diumenge, 1 de febrer de 2009

Confluències

La necessitat de cercar confluències entre els moviments socials, entre les organitzacions, entre les diverses lluites socials existents i en definitiva entre els tres àmbits inclosos és una fita important per a trencar la parcelació de les lluites, accions, programes i en definitiva per a superar l’hegemonia actual de les diverses opresions i contradiccions que atenallen les classes populars, els gèneres , les poblacions i els territoris.

Des del punt de vista de les cultures nacionals també l’alliberament nacional és una lluita i moviment que necessita confluir i que mereix que hi conflueixin.

Els que escribim aquest pàgina sense més ànim que generar debat i ajudar aquestes confluències partim de la base , que el canvi social emancipador , necessita també incloure l’alliberament nacional, i al revés que qualsevol alliberament nacional no és plènament emancipador si no comporta la confluència amb els altres alliberaments.

En el nostre marc immediat : els Països Catalans, constatem doncs que entre el moviment obrer català i la lluita per la independència les confluències i els llaços no han estat tot el vigorosos i ferms que caldria , i no veiem justificable aquesta separació si no és per l’errònia assumpció de les contradiccions de l’hegemonia opressora: l’espanyolisme i l’interclassisme regionalista, per part dels mateixos moviments socials.

Des d’aquest blog es vol incentivar la cultura de confluència revolucionària, sense lligams amb el vell ordre, en especial pel que fa a l’alliberament nacional i la resta de moviments , organitzacions i lluites.

No es vol crear cap nova organització ni moviment ( els que l’impulsem inicialment ja en pertanyem a diversos) si nó generar debat , pensament opinió i cultura de confluència amb l’alliberament nacional , atès que estem convençuts que és imprescindible en els territoris amb nacions oprimides, com és el nostre.

La cultura de confluència , també afecta a les grans “etiquetes”: socialisme, anarquisme, comunisme, ecologisme, etc

Som conscients de que la realitat i la necessitat de només ser fidels a l’emancipació humana i el respecte a la biòsfera que ha permès l’existència de la pròpia humanitat, ens obliguen a que cap teoria , experiència, programa mai ha de ser pres com un dogma sino analitzat i utilitzat des del punt de vista crític i obert i de les aportacions que pot fer en cada moment i aspecte de la realitat.

Ens mostrem favorables a considerar el bo i millor que per a nosaltres tenen les aportacions que s’han fet sota una o altra “etiqueta” i a rebutjar-hi els seus aspectes negatius i perversos.

En aquest sentit el títol del blog fa referència a una visió del socialisme en la que es vol superar les divisions entre marxistes i anarquistes i d’altres, tot recuperant una visió global inicial del socialisme com a alternativa al capitalisme i obligat a satisfer altres emancipacions com la nacional, l’ecologista la de gènere no únicament explicables per la lluita de classes.

Jep

Què trobareu en aquest bloc




Els missatges i comentaris que anirem publicant en el bloc venen acompanyats per alguns alicients que preténen fer més entretingut veure què us volem explicar.

En l'era del Matrix multimèdia volem anar afegint elements que ajudin a navegar des de la triple visió que encapçala el bloc. Podeu veure en la columna dreta un seguit d'enllaços que intenten recollir diferents perspectives: independentismes, comunismes, anarquismes, situacionisme, freudomarxisme, autonomía... en quan a plantejaments; entitats actives en diversos moviments socials agrupades per temàtiques, que poden anar variant; mitjans de contrainformació; recursos culturals; etc.

Enllaçat amb un canal de video al Youtube, Confluències, us oferim un aperitiu dels videos que hi anirem lligant. Us recomanem, per exemple, la versió fílmica -l'hem trobat subtitulada a l'espanyol- de la "Societat de l'espectacle" de Guy Debord, altament recomanable per fer-se una idea crítica de les arrels del ciberespai, en el qual llegim aquest text.

Qualsevol usuari o usuària anònima pot comentar els articles publicats al bloc. Per publicar articles ho podeu fer enviant-nos el text en questió a la adreça socialistesllibertarisindepes(at)gmail.com. Si us interessa participar de l'edició del bloc feu-nos-ho saber a la mateixa adreça. La gent que l'animem estem oberts a qualsevol persona d'arreu dels Països Catalans que comparteixi la necessitat de confluir des d'aquestes diferents sensibilitats cap una alternativa alliberadora.

Sembla que la tríade és un nombre que, ves a saber si per raons numerològiques o esotèriques ocultes, en aquest país de tres branques d'un pi, del triple alliberament -personal, social, nacional- que definia una organització cap els primers vuitanta -a la qual els i les qui som cap militava-, en aquest país de l'escriptora que es considerava tres voltes rebel -per ser dona, de classe obrera i catalana- ... i altres atzaroses casualitats o causalitats inconfessables... la tríade funciona de meravella. És hora potser que en el camp de la reflexió es comenci a trencar dinàmiques i barreres i que això ens ajudi a l'inici d'aquest tercer (!?) mil·lenni avançar cap un escenari de transformació en tots els àmbits. En el marc de l'activisme això ja es dona -una bona mostra en són webs contrainformatives com Indymedia o d'altres-. Cal veure si podem aprofundir una mica més.

Iniciem el bloc entre la tardor i l'hivern de 2008-2009, en un context que al nostre país ha estat marcat per diverses lluites que apleguen novament diferents perspectives i cultures de moviment: la lluita estudiantil contra Bolonya, la lluita contra la crisi capitalista en les seves diverses vessants i darrerament, la solidaritat internacionalista amb el poble palestí, agredit com mai pel gendarme de l'imperialisme a l'altra banda de la Mediterrània, l'Estat colonial del sionisme genocida; d'altres continuen més o menys en primer terme o fent treball de talp, des de la solidaritat amb el poble basc i la perseguida esquerra abertzale, la lluita per la llengua, contra l'apartheid a les persones migrants, contra la repressió social, sexual o política, contra les agressions per gènere, nació o classe o des dels diferents moviments contra la crisi medioambiental. Sembla una obvietat percebre que ens trobem en un moment d'ascens de la mobilització social, apagada des de feia alguns anys.

Esperem que aquesta petita aportació sigui útil a la gent que pensem i pensarem que és possible trobar sota les llambordes o l'asfalt les platges, prendre la lluna o el cel per assalt.